Com preparar i menjar calçots

Preparar uns bons calçots no és gaire difícil, només hem de tenir en conte algunes coses, el primer de tot, és que quan més frescos siguin els calçots molt millor, si la calçotada la farem en dissabte, els podem comprar el mateix dia al mercat. Bé, un cop tinguem els calçots, els tallem l’arrel per a que així sortim millor.

Per a preparar el foc, hem d'aconseguir una bona flama i que sigui constant, per això haurem de menester feixos de cep, millor aquest tipus de fusta que qualsevol altre, ja que sembla que no, el gust canvia. Mentre els calçots són al foc hem de retirar la graella un parell o tres de cops per tal de donar la volta, un per un, als calçots perquè es facin per tots cantons.

Quan sabrem que estan fets els calçots?
Per saber si estan fets només haurem de mirar la punta, si esta tova ja estaran fets, a més a més veurem que la part externa estarà completament negra. Un cop fets, els retirem del foc i els emboliquem en paper de diari per a que no perdin l’escalfor, abans de portar el calçots cap a taula, és millor que els posem en una teula, així podrem anar menjant sense que es refredin el que esperen, en cas de no tenir teula, doncs no us oblideu de ficar els calçots en paper de diari.

Ara toca menjar els calçots, tradicionalment és menjant de peu, però bé sentadets estarem millor, servim els calçots a cada comensal i els hi donem un pitet per evitar tacar-nos, i un pot amb salsa per a calçots, i llestos per a menjar ... Ah! Els calçots es mengen amb les mans, res d’utilitzar forquilla i ganivet.

Bon profit!

Festa de l'Arròs (Baga 11/02/2007)

Festa de l'Arròs - Baga 11 - 02 - 2007

Ja fa més de set-cents anys que Bagà prepara l’anomenat “Àpat dels pobres”. El qual abans sempre es feia el diumenge de carnestoltes.
Segons explica la historia, els dies de carnestoltes, els cònsols passaven per les cases recaptant donatius, en diners o en espècies, per tal d’oferir un àpat a la gent més necessitada i als de fora de la vila.
El matí del diumenge, a la plaça porxada de Bagà, els cuiners posen tots els ingredients dins d’una enorme paella de quasi bé 3 metres de diàmetre, de la qual en sortiran quasi bé 2000 àpats.
Per que ens fem una idea del que porta aquest arròs aquí deixem algunes quantitats aproximades, 250 kg. d’arròs, 50 kg. de musclos, 20 kg. de sèpia, 35 kg. de cebes, 20 kg. de conill, etc. ....
El dia de l’arrossada a més podrem gaudir d’una fira de productes artesanals.
Per arribar a Bagà, podem utilitzar els mapes de la Guia Campsa.
Ens veiem a Bagà el diumenge 11 de febrer.

Salvitxada (Salsa per a calçots)

Ingredients:

30 gr. d’ametlles torrades
30 gr. d’avellanes torrades
4 tomàquets madurs
1 cabeça d’alls
2 nyores
1 llesca de pa
1 bitxo
sal
oli d’oliva
vinagre


Elaboració:

Rostim en el forn els tomàquets i les cabeces d’all. Les nyores i el bitxo les posarem en remull amb aigua tèbia. Torrarem les avellanes, les ametlles i el pa. Un cop rostits els tomàquets i els alls, els pelarem i els posarem al got de la batedora. Amb l’ajuda de un gabinet, rasparem la carn de les nyores i del bitxo i ho incorporarem al got de la batedora, afegim les ametlles, les avellanes i el pa torrat i ho batem tot poc a poc. A continuació comencem a afegir l’oli poc a poc, com si anéssim a fer una maionesa, mentre ho continuem baten tot junt. Per a acabar afegim el vinagre i la sal al gust.
Aquesta salsa es ideal per a menjar calçots.

El Xató de Vilanova i la Geltrú

Per al plat:

2 escaroles
200 gr. de bacallà esqueixat i dessalat
150 gr. de tonyina esqueixada i dessalada
18 filets de seitó dessalats
Olives negres i arbequines

Per a la salsa

4 grills d’all
35 ametlles
12 avellanes torrades
8 nyores escaldades
Molla de pa xopa de vinagre
Oli al gust
Sal

Elaboració:

En un morter picarem els grills d’all amb la sal. Un cop estiguin ben aixafats, afegirem les ametlles i les avellanes i ho treballarem fins que ens quedi una pasta homogènia. Raspar la part interior de les nyores escaldades i afegir la polpa obtinguda al morter. Picar – ho tot fins que quedi homogeni, a continuació afegim la molla de pa amb vinagre, això si, hem de procurar que estigui una mica escorreguda i ho continuem treballant. Ara afegirem l’oli mentre remenem lentament, per a donar a la salsa la consistència que vulguem.

En una safata, col·loquem l’escarola ben escorreguda i una mica de salsa, ho remenem molt bé i ho servim en els plats. Ho acompanyem amb la tonyina, els seitons, el bacallà i les olives. En una salsera posarem la salsa per a que cada comensal s’hi posi al seu gust.

El Xató de El Vendrell

Ingredients per al plat

2 escaroles
120 gr. de bacallà
120 gr. de Tonyina
4 filets d’anxova
Olives Arbequines

Per a la salsa:

100 gr. d’ametlles
80 gr. d’avellanes
½ peça de ceba escalivada
½ cabeça d’all escalivada
1 nyora escaldada
3 tomàquets escalivats
1 Llesca de pa fregit.
Oli, vinagre
Sal
Pebre vermell i pebre negre.

Elaboració

Netegem bé l’escarola i la deixem ben escorreguda i la reservem.
En un morter hi posem la sal, i trinxem d’un en un els ingredients, però seguint aquest ordre: ametlles i avellanes fins que aconseguim una pasta ben fina, ara la nyora escaldada i sense pell, el pebre vermell, una miqueta de pebre negre i el pa fregit. Per a acabar la ceba, els alls, els tomàquets, l’oli i el vinagre. Ara afegirem la salsa a l’escarola i ho deixarem reposar tot un parell d’hores.
Passat aquest temps posem l’escarola en una fot per a servir i afegim com a decoració el bacallà esqueixat, els filets d’anxova, la tonyina i les olives. I ja estarà a punt per menjar.

Crema de Sant Josep (Crema Catalana)

Ingredients:

½ Litre de llet
4 rovells d’ou
125 gr. De sucre
20 gr. De midó
Canyella en rama
La pell d’una llimona

Elaboració
Primer de tot rentarem bé la llimona, un cop estigui ben seca li tallarem tota la pell. Comencem a escalfar la llet, quan ja estigui una mica calenta, en retirem un mica i la posem en un got per a desfer el midó. A la que ens queda el pot li afegirem la pell de la llimona i la canyella, ho deixarem fins que comenci a bullir, i després la retirarem.En un altre pot, barrejarem els rovells d’ou amb el sucre, i ho treballarem fins que ens quedi una massa ben flonja i suau. A continuació afegim sobre la preparació d’ou la llet i ho removem amb un batedor de mà, Passem el midó per un colador i un afegim a la preparació i ho batim una mica més.Ara posarem el pot al foc, removent sense parar fins que aconseguim que la crema quedi espessa, em de vigilar que no bulleixi, per tant no podem fer servir un foc massa alt. Quan ja estigui la crema espessida i fagi el primer buf la retirem del foc i remenem una mica més perquè no es talli.Ja la podem abocar en cassoletes de fang individuals i la deixem que es refredi a temperatura natural, és important que no la posem a la nevera fins que s’hagi refredat bé.Quan anem a servir la crema, hi posarem una mica de sucre i cremem amb la pala ben calenta per a formar una capa de caramel. Si la volem sense sucre cremat, la podem acompanyar d’uns melindros.

S’anomena crema de Sant Josep perquè era costum de menjar-ne el dia d’aquest sant, el vigili de la primavera. Avui ja tothom la coneix com a crema catalana i es pot trobar a tot arreu, en cara que com la casolana no n’hi cap.

Bon profit!

Gran Calçotada a Valls

El calçot s’obté a partir d’una varietat de la ceba. Sobre l’origen del calçot hi ha moltes versions, però, la més coneguda és la que s’atribueix a un camperol que vivia al segle XIX a valls, En Xat de Benaiges. Aquest camperol, un dia va posar un parell de brots de cebes al foc i va descobrir de casualitat un plat excel·lent, que avui en dia ja forma part de moltes llars de Valls i de la resta de Catalunya.

Amb els anys, la consumició del calçots ha esdevingut una festa gastronòmica catalana, el que coneixem com a calçotada.

Per a preparar una bona calçotada necessitarem llenya de sarments de vinya i salses, con la salvitxada (la salsa romesco també està bona) per a acompanyar els calçots.

Valls, és coneguda com la capital del calçot, i amb tota la raó del món, al cap i a la fi, segons explica la llegenda va ser una camperol d’allí qui va descobrir aquest menjar tan bo.

Com cada any, a Valls es tornarà a celebrar una gran calçotada, el dia 28 de gener de 2007, torna la Gran Calçotada de Valls dins del programa tenim:

Cercaviles
Demostracions de coure calçots a la graella
Concurs de cultivadors de calçots
Concurs de salsa de la calçotada
Concurs de menjar calçots
Degustacions
I moltes altres actuacions per a animar la festa.

Animeu-vos a anar a la Gran Calçotada de Valls!

Cargols Punxencs amb Vinagreta

Ingredients:

Cargols punxenc

aigua per bullir
1 fulla de llorer

Per a la vinagreta:

4 cullerades d'oli
1 1/2 cullerades de vinagre
1/2 cullerada de mostassa
Sal
Pebre

Elaboració

Bullirem els cargols amb una fulla de llorer durant uns 30 minuts. Quan ja estiguin, els retirem del foc, els escorrim bé i els reservem, deixant que és refredin.
Per a preparar la vinagreta posarem la mostassa, la sal i el pebre en un bol, afegirem el vinagre i ho barrejarem molt bé. A continuació afegim l’oli i removem amb l’ajut d’una cullera. Ho servim en salseres individuals, juntament amb els cargols dins la closca i ja tenim el plat llest per a ser tastat.

El Xató de Vilafranca del Penedés

Ingredients

2 peces d’escarola

600 gr. de bacallà remullat i esqueixat

250 gr. de tonyina salada

12 filets d’anxoves

200 gr. d’olives arbequines

Per a la salsa:

4 grills d’alls escalivats

4 grills d’alls crus

1 bitxo petit

2 cullerades de pebre vermell

½ litre d’oli d’oliva

1 dl (és el mateix que 8 cullerades) de vinagre

3 galetes tipus Maria

4 llesquetes de pa torrat

sal

Elaboració

Posem en remull el bacallà i la tonyina i rentem molt bé la resta d’ingredients. Agafem un morter i hi trinxem els alls, el bitxo, el pa torrat i les galetes, a continuació i afegim el pebre vermell, el vinagre, l’oli i la sal. Ho hem de barrejar tot mol bé per que la salsa ens quedi ben lligada. Posem la salsa a la nevera i la deixem refredar (és millor si la preparem el dia abans, d’aquesta manera quedarà mes consistent).

Preparem el plat amb l’escarola, el bacallà i la tonyina, les anxoves i les olives arbequines, hi afegim la salsa i ho removem tot bé i llestos per a servir.

Bacallà amb samfaina

Ingredients:

800 gr. de bacallà

150 gr. de pernil (tallat a daus)

8 pebrots

6 tomàquets madurs (pelats i sense llavors)

1 albergínia

1 carbassó

1 ceba

2 grills d’all

1 dl ( és el mateix que 8 cullerades soperes) de brou de peix

1 got de vi blanc

2 fulles de llorer

Oli D’oliva

Sal i Pebre

Elaboració:

Deixarem que el bacallà es dessali tota la nit, en una olla amb aigua. Ens hem d’acordar de canviar l’aigua un parell de cops. Després i un cop estigui ben dessalat el tallem en 8 trossos i el daurem amb oli en una cassola.

Un cop daurats afegirem el pernil, l’all i la ceba tallada a tires ben fines. Continuem ofegant la ceba fins que estigui ben daurada, aleshores afegim el tomàquet trossejat i ho deixarem fregir.

Tot seguit, afegim el vi. En una altre paella fregirem amb oli els carbassons, les albergínies i els pebrots pelades i tallades de manera llarga i estreta. Un cop estiguin daurats els afegirem a la cassola amb el bacallà.

Per a acabar afegim el brou de peix, tastem i salpebrem.

La Ruta de Xato

Aquest proper diumente 21, comenca la Ruta del Xató. Aquest any el punt de partida és Vilafranca del Penedés a les 11 del matí a la Rambla Sant Francesc. El preu del ticket és de 6.50, amb el qual podrem gaudir de dues degustacions de xatonada.
A més a més de poder gaudir del xató hi haurà ball i música per a animar la festassa.
El dia 21 de gener desde Vilafranca es dona el tret de sortida per a la resta de poblacions que organitzen xatonades populars i són les seguents:

4 de Febrer El Vendrell i Vilanova i la Geltrú
11 de Febrer Cubelles
25 de Febrer Calafell
11 de març canyelles
24 de març Sant Pere de Ribes
31 de març Cunit

A gaire bé tots els municipis podem arrivar amb les rodalies de la Renfe, menys a Canyelles i Sant Pere de Ribes que hauriem de fer una combinació de tren i autobús. Podeu consultar a la Renfe, ja que per a la ruta del Xató sempre és fan descomptes especials.

Aniveu-vos a gaudir de la Ruta del Xató.

Bacallà a la llauna

Ingredients:

500 gr. de bacallà dessalat tallat en 4 trossos
¼ Kg. de tomàquets madurs
3 grills d’all
1 got de vi blanc
1 got d’oli d’oliva
1 fulla de llorer
1 culleradeta de pebre vermell
3 branquetes de julivert
1 cullerada de pa ratllat
½ culleradeta de sucrefarina per a arrebossar

Elaboració

Com que ja tenim el bacallà dessalat agafarem les peces i les enfarinarem. Escalfem una mica d’oli a una paella i fregirem els trossos de bacallà. Un cop fregits, els col·locarem en una safata de forn, vigilant que la part de la pell quedi a sota. Pelarem els tomàquets i els alls i els picarem. En el mateix oli que em fregit el bacallà posarem la meitat dels alls i afegim el pebre vermell i removem ràpidament amb l’ajuda d’una espàtula de fusta. Afegim el tomàquet i la fulla de llorer i ho deixarem fregir a foc lent fins que s’hagi reduït tot el líquid del tomàquet, ara i afegirem la sal, el pebre i el sucre i ho tornem a remoure tot bé. Tot seguir i afegim el vi blanc i ho deixarem reduir (entre 8 i 10 minuts aproximadament). Escalfem el forn a 180º. Afegim el sofregit per damunt dels trossos de bacallà i posem al damunt l’altre meitat dels alls, el pa ratllat i el julivert tallat ben petit i fi. Ho fiquem al forn i ho deixem uns 5 minuts i estarà llest per a ser servit.

Aquest és un plat molt adient per a Setmana Santa.

Per què en diem bacallà a la llauna? En diem així perque es fa damunt d'una safata de forn, antigament aquest tipus de safates tenien els laterals molt alts i donava una sensació de que fos una llauna.

Festes populars de Lleida

Podríem assegurar que totes les nostres comarques tenen una gastronomia pròpia. Potser és per això, que dintre de la geografia catalana podem trobar una gran diversitat de jornades gastronòmiques. A continuació detallem algunes d’aquestes jornades que es celebren per a tot el territori lleidatà.

L’Alt Urgell
Al gener: Calderada de Sant Antoni. Plat típic: Escudella i carn d’olla.

L’Alta Ribagorça
Al gener: Festa de la Confraria de Sant Sebastià. Plat típic: Corder i girella.

La Cerdanya:
Al maig: Botifarrada popular a Bellver de Cerdanya. Plat típic: Botifarra amb mongetes.

Les Garrigues:
Diumenge de la segona Pasqua: Concurs de Cassoles de Tros a Juneda.

La Noguera:
Dimarts de carnaval a Pont, Festa del Ranxo. Plat típic: Escudella catalana.
Entre Abril i Maig: Mostra Nacional de Coques de Recapte i Samfaina a Balaguer.
Maig: Festa de la Coca a Balaguer. Plat típic; Coca de samfaina.

El Pallars Jussà:
Per Sant Sebastià, concurs de paelles a Talarn.

El Pallars Sobirà:
Durant el mes de Febrer: Ral·li Gastronòmic del Pallars Sobirà. Ruta per a degustar plats típics de la comarca.
Març: Premis gastronòmics la Xicoia d’Or de l’Any a sort.
Al Novembre: Concurs de Cuina per a Concos i Mestresses Atabalades: Cuina tradicional.

El Pla D’Urgell
A l’octubre: Festa de la Poma a Barbens. Plat típic: Cuina de la poma.

La Segarra:
Setembre: Festa de Senegal. Plat típic: Cuina senegalesa

El Segrià:
Al mes de Maig: Aplec del Caragol. Multitud de colles es reuneixen per menjar cargols.
Setembre: Festa de la Verema: Celebració de la tradicional verema i esmorzar de pa amb tomàquet, raïm i arengada, tot aixó acompanyat amb un bon vi.

L’Urgell:
Desembre: Festa de L’oli a Belianes.

La Val D’Aran:
Setembre: Aplec del Bolet a Arties. Elaboració de la cuida del bolet.

Samfaina

Ingredients:

1 carbassó
3 tomàquets
1 albergínia
1 ceba gran
1 pebrot vermell
Oli d’oliva
Sal

Elaboració:

Trossejar totes les verdures. En una cassola les saltejarem amb oli i sal, primer posarem la ceba, després el pebrot vermell i el carbassó, a continuació l’albergínia i per últim el tomàquet. Ho tapem i deixem que cogui tot a foc lent.

Sofregit

Ingredients:

2 Cebes grans
½ Kg .de tomàquets
1 all
Oli d’oliva


Elaboració

Piquem la ceba ben fina, i afegim al i o sofregim a foc molt lent. Quan la ceba comenci a estar doradeta i afegirem l’all picat. Donem unes voltes fins que comenci a agafar color i afegim el tomàquet ben ratllat. Quan el tomàquet comenci a tenir un color fosquet ja estarà llest el sofregit.

La Picada

Ingredients:
Ametlles torrades
Avellanes
Pinyons
Nous
Pa torrat
Julivert
All
Caldo
Sal

Elaboració

En un morter triturem els alls pelats fins a formar una pasta. Després afegim el julivert picat, les ametlles picades, els pinyons, les avellanes y les nous. Un cop estigui tot ben barrejat i afegim una mica de pa torrat i una mica de caldo

Allioli

Ingredients:

Oli d’oliva
2 grills d’all
Sal

En un morter, triturem els alls pelats juntament amb una miqueta de sal fins a aconseguir una pasta molt fina. A continuació afegim l’oli, gota a gota fins a aconseguir una salsa ben espessa. Tastar i si fos necessari rectificar de sal.

Romesco

½ got d’oli d’oliva

1 i ½ cullerades soperes de vinagre de vi blanc

50 gr. d’ametlles crues i pelades

50 gr. d’avellanes

1 grill d’all

2 nyores

Sal

Obrim les nyores i les posem a bullir en aigua, fins que la carn quedi ben tova. Un cop bullides, amb l’ajut d’un ganivet traiem les llavors, rasquem la polpa interior i reservem. Ens hem de desfer també de la pell.

Posem al got de la batedora, l’oli, el vinagre, l’all, les ametlles, les avellanes, la sal i la polpa que hem tret de les nyores. Batir tot de manera que quedi triturat però sense arribar a ser un puré, s’ha de trobar el gust de l’ametlla i les avellanes.

La Gastronomia Catalana

La cuina catalana, la qual remunta el seu origen a l’època dels romans, és una cuina rica, complexa i variada, amb moltes influències mediterrànies com França, Itàlia, Grècia, així com provençal i jueva.

La cuina catalana combina productes de muntanya, del mar y de l’hort. La barreja d’ingredients és molt important ja que gaire bé tots els plats es preparen amb oli d’oliva, all, ceba i una gran quantitat de productes naturals, com les verdures i les hortalisses, el peix i el marisc fresc, las llegums, el bacallà, el porc i els postres més variats.

Els pilars dels plats principals de la cuina catalana són cinc salses bàsiques:

El Sofregit, salsa feta amb ceba, all, tomàquet i pernil.
La Samfaina, sofregit a mig coure, barreja de tomàquet, pebrot y albergínia.
La Picada, que conté all, julivert, ametlles torrades i pinyons.
L’allioli, amanit que ja es feia en temps dels romans, i està compost d’all i d’oli.
El Romesco, una emulsió d’oli d’oliva, nyores, ametlles picades i bitxo.

Font: accua.com

Cap - i - Pota

Ingredients:

1 Kg. de cap de vedella
1 pota de vedella
2 grills d’all
1 ceba
4 tomàquets
1 got de xerès
150 gr. de cansalada
pebre vermelloli d’oliva

Preparació:

Trossegem els tomàquets. Tallem la cansalada en trossos petits. Posem a daurar els alls juntament amb la cansalada i afegim la ceba, els tomàquets i el pebre vermell. Deixarem que es dauri tot una mica i afegirem el xerès.Després, incorporarem el cap i la pota de la vedella i ho deixarem coure tot a foc lent fins que ens quedi ben bullit. Salem al gust i servim calent.

Xa Fira de L’Oli a les Borges Blanques

Les Borges Blanques son la capital de l’oli d’oliva, és per això que l’any 1997 van decidir començar la I Fira de l’Oli que coincidia amb la Fira de les Garrigues.Aquest any la fira tindrà lloc pels voltants de Sant Antoni, els dies 19 – 20 – 21 de gener.

Per veure com arribar o per a buscar més informació http://www.firaoli.com

Panellets

Recepta del Panellets
Ingredients:
- 1 Kg. Ametlla molta
- 800 gr. Sucre
- 300 gr. Pataca o moniato bullit
- 4 Rovells d’ou.
- 1 pell de llimona ratllada

Barrejar tots els ingredients: la farina d'ametlla, el puré de moniato, els rovells de l'ou, la llima ratllada i el sucre. Treballar bé fins aconseguir una massa homogènea.Per a fer panellets de coco, cafè, xocolata, etc., haurem de separar la massa en tantes parts com sabors diferents li vulguem donar.Agafar una porció de massa i amb les mans donar-li forma rodona. Arrebossar de pinyons, ametlla a trossets o decorar amb fruita confitada.Abans d'enfornar, pintar amb ou batut els panellets de pinyons i ametlla a trossets. Els decorats amb una ametlla sencera, els passarem abans per clara d'ou i després per sucre glaç. D'aquesta manera ens quedaran glassejats.

Per a que no s'enganxin a la safata, a la base de cada panellet, podem posar un trosset de paper d’alumini, pa d'àngel o bé posar-los en un motlle dels que s'utilitzen per a les trufes de xocolata.Agafar les parts de la massa que teniem reservades i donar-li a cadascuna el sabor que vulguem: barrejar amb coco ratllat, cafè sol.luble disolt amb una mica d'aigua, cacau en pols...

Un cop li hem donat la forma, arrebossar amb sucre glaç.Els panellets no necessiten gaire temps de cocció. Els posarem durant 5/6 minuts a la part baixa del forn per a que es coguin de la base. Després, els pujarem a la part mitja i els tindrem entre 5 i 6 minuts més. S'ha d'anar vigilant constantment, perquè cada forn és diferent i es podrien cremar. La temperatura del forn, que prèviament haurem calentat, ha de ser d'entre 170/180º.I el resultat dels nostres panellets pot ser ...

Recepta cortesia de http://www.amposta.info/index.asp

La Castanyada

Qui no ha celebrat molts anys la festa de la Castanyada? ... ja tenen raó aquells que diuen que algunes de les nostres tradicions estan desapareixent ... al cap i a la fi ? quina historia té la festa de Hallowen per a nosaltres? ... jo diria que cap ....Però bé no entrarem en detalls, que aquest blog és més per a parlar de receptes de la nostra dieta i no entrar en aquests debats, encara que la opinió de tothom es benvinguda!
Bé, com tothom sap es tradició menjar castanyes el dia 1 ... però algú sap per què? bé ja qui diu que fa molts anys la gent no tenia temps (o no volien podríem dir millor) coure les castanyes a casa, així doncs, tot sortint de la feia anaven a fer cua a les castanyeres, i així ja les duien ben cuites cap a casa ... la veritat es que és una bona pensada, encara que avui en dia les castanyeres més bé tenen una altre funció diria jo ....
No només es mengen castanyes per a Tots Sants, que em dieu dels panellets?! ... Avui en dia és molt fàcil anar a la pastisseria i comprar, però la veritat és que fer panellets és molt divertir, així doncs us deixo la recepta, si algú els fa d'una altre manera que ho digui :)

La Cuina Catalana

La cuina parteix de la trilogia bàsica del blat, l'oli i el vi, enriquida per les aportacions de l'Orient i del Nou Món, amb una tradició basada no sols en la pràctica quotidiana sinó en la tradició teòrica que remunta als segles medievals. De fet, el primer receptari conegut és el "Llibre de Sent Soví" (1324), que conté més de dues-centes preparacions. Aquest manuscrit de cuina, un dels més antics d'Europa, és una constatació que ja en aquella època, Catalunya gaudia d'una gastronomia molt refinada i plena de matisos.

En l'actualitat, la cuina catalana és valorada arreu del món per les grans dosis d'innovació amb què s'ha aconseguit actualitzar, sense perdre la identitat de tants anys de tradició.A grans trets, podem dividir-la en cuina de muntanya i de terra endins -on predominen la carn, els derivats lactis i els productes del bosc, de l'hort i del corral-, la cuina marinera -protagonitzada pel peix acompanyat sovint per l'arròs, els fideus o les patates- i la cuina burgesa de les ciutats -que reelabora plats tradicionals i n'adapta de la cuina internacional.

Entre els seus elements i productes bàsics destaquem, entre les hortalisses, la ceba, l'all i el tomàquet (base del sofregit), el pebrot i l'albergínia.

Els llegums: faves, pèsols, mongetes i cigrons. La fruita es menja no solament com a postres sinó que acompanya rostits de carn i aviram.

La fruita seca, ametlles i avellanes, s'integra també, sola o en picada, als plats de carn i peix. L'allioli i el romesco són dues altres salses definitòries.

Entre les espècies destaquen la canyella i el safrà i com a condiments les herbes aromàtiques: llorer, farigola, julivert, etc. També són molt tradicionals els plats fets amb diversos tipus de bolets.

Els embotits són capítol a part i per la seva singularitat, cal esmentar el pa amb tomàquet -llesca de pa de pagès refregada amb la polpa del tomàquet i amanida amb oli i sal.

Dolços i pastissos acompanyen els àpats i presenten unes varietats relacionades amb el cicle litúrgic anual: torrons i neules per Nadal, mones de Pasqua, crema de Sant Josep, coques de Sant Joan, panellets de Tots Sants.

Els vins -prestigiosos ja en època romana-, han experimentat els darrers decennis una millora considerable per la introducció de nous ceps i de noves tècniques enològiques, i són nou les denominacions d'origen que els emparen.

El cava, elaborat des de fa més d'un segle seguint el mètode champenoise francès, especialment a la regió del Penedès, s'exporta actualment per tot el món.

Font: Generalitat de Catalunya